Quan parlem de ``Software Lliure'' parlem de llibertat, no de preu. Per entendre el concepte, has de pensar en ``lliure'' com a ``llibertat d'expressió'', no com a ``cervesa gratis'' [N. del T.: en anglès una mateixa paraula (free) vol dir lliure i gratis alhora, la qual cosa dóna lloc a confusió].

``Software Lliure'' es refereix a la llibertat dels usuaris per executar, copiar, distribuir, estudiar, canviar i millorar el software. Més concretament, es refereix a les quatre llibertats dels usuaris del software:

* La llibertat d'usar el programa, amb qualsevol propòsit (llibertat 0).
* La llibertat d'estudiar com funciona el programa, i adaptar-lo a les teves necessitats (llibertat 1). L'accés al codi font és una condició prèvia per a això.
* La llibertat de distribuir còpies, amb la qual cosa pots ajudar al teu veí (libertat 2).
* La llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores als demés, de manera que tota la comunitat es beneficii. (llibertat 3). L'accés al codi font és un requisit previ per a això.

Un programa és software lliure si els usuaris tenen totes aquestes llibertats. Així doncs, has de tenir la llibertat de distribuir còpies, amb o sense modificacions, sigui gratis o cobrant una quantitat per la distribució, a qualsevol persona i a qualsevol lloc. Ser lliure de fer tot això significa (entre s'altres coses) que no has de demanar o pagar permisos.

També has de tenir la llibertat de fer modificacions i utilizar-les de manera privada en el teu treball o temps de lleure, sense ni tan sols haver d'anunciar que aquestes modificacions existeixen. Si publiques els teus canvis, no tens perquè avisar a ningú en particular, ni de cap manera en particular.

La llibertat per usar un programa significa la llibertat per a qualsevol persona o organització d'usar-lo en qualsevol tipus de sistema informàtic, per a qualsevol classe de treball, i sense tenir obligació de comunicar-s'ho al desenvolupador o a alguna altra entitat específica.

La llibertat de distribuir còpies ha d'incluir tant les formes binàries o executables del programa com el seu codi font, siguin versions modificadas o sense modificar (distribuir programes de manera executable és necessari perquè els sistemes operatius liures siguin fàcils d'instal.lar). Està bé si no hi ha manera de produir un binari o executable d'un programa concret (ja que alguns llenguatges no tenen aquesta capacitat), però has de tenir la llibertat de distribuir aquests formats si trobes o desenvolupes la manera de crear-los.

Perquè les llibertats de fer modificacions i de publicar versions millorades tinguin sentit, has de tenir accés al codi font del programa. Per tant, la possibilitat d'accedir al codi font és una condició necessària per al software lliure.

Perquè aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables mentres no facis res incorrecte; si el desenvolupador del software té el poder de revocar la llicència encara que no li hagis donat motius, el software no és lliure.

Tot i això, són acceptables certs tipus de regles respecte la manera de distribuir software lliure, mentres no entrin en conflicte amb les llibertats centrals. Per exemple, copyleft és la regla que implica que, quan es redistribueixi el programa, no es puguin agregar restriccions per denegar a altres persones les llibertats centrals. Aquesta regla no entra en conflicte amb les llibertats centrals, sinó que més aviat les protegeix.

Així doncs, potser has pagat per obtenir còpies de software GNU, o potser les has obtingut sense cap cost. Però independentment de com hagis conseguit les teves còpies, sempre tens la llibertat de copiar i modificar el software, i fins i tot de vendre còpies.

``Software lliure'' no significa ``no comercial''. Un programa lliure ha d'estar disponible per a ús comercial, desenvolupament comercial i distribució comercial. El desenvolupament comercial del software lliure ha deixat de ser inusual.